Els equipaments esportius, en aquest context, són un pilar fonamental del sistema esportiu, ja que, a més de possibilitar la pràctica fisicoesportiva, formen part de les infraestructures que una societat necessita per millorar la seva qualitat de vida i facilitar una utilització adequada del lleure, del qual l’activitat fisicoesportiva és un dels principals components. La Llei de l’Esport de Catalunya reconeix aquest fet i estableix que correspon al Consell Català de l’Esport redactar i tramitar el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC), que és l’instrument jurídic i tècnic mitjançant el qual el Govern de la Generalitat planifica, fomenta i coordina tant la seva actuació com la de la resta d’institucions, organismes i entitats, adreçades a dotar Catalunya dels equipaments que facilitin a tots els ciutadans la pràctica fisicoesportiva i contribueixin a fomentar, divulgar i implantar arreu de Catalunya l’esperit que aquestes pràctiques comporten. En aquesta línia, és un Pla director que, per una banda, fixa les necessitats mínimes i determina les prioritats per assolir l’equilibri territorial pel que fa als equipaments esportius bàsics, i per altra banda, estableix les directrius que permetran, als municipis i altres entitats, determinar les seves pròpies necessitats i completar les establertes com a bàsiques per a tot el territori.

Aquest Pla director té caràcter de “Pla territorial sectorial” i desplega, juntament amb altres plans sectorials, el “Pla Territorial General de Catalunya” que ha elaborat el Departament de Política Territorial o Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i que s’ajusta al que estableix la Llei 23/1983 de política territorial. Tal com estableix aquesta Llei, els plans territorials sectorials han de contenir una estimació de les necessitats i dels dèficits territorialitzats, així com dels recursos disponibles en el sector corresponent. També han de contenir la determinació de les prioritats d’actuació i les normes de distribució territorial. Aquests plans, quan fan referència als equipaments, hauran de definir la dotació i el tipus d’equipament que correspon a cada àmbit territorial segons la demanda previsible, així com les necessitats de sòl i els paràmetres i dimensions que ha de tenir per ubicar-hi l'esmentada dotació i els seus requeriments de localització.

El PIEC ha de ser una eina que permeti tenir un coneixement exhaustiu de la realitat present en matèria d’equipaments esportius a Catalunya al mateix temps que estableixi les necessitats futures en funció d’unes previsions contrastades i d’uns criteris establerts.

El coneixement d’aquesta realitat passa tant per l’anàlisi de les actuacions dels poders públics com pel reconeixement del paper destacat de l’associacionisme, tradicionalment instaurat a Catalunya, com a part vital de l’estructura impulsora de l’esport català. No s’ha d’oblidar, però, la creixent presència d’empreses privades que ofereixen serveis esportius, principalment en el sector d’esport d’oci i salut, on l’esport és negoci.

La planificació és sempre una eina necessària, ja que permet conèixer a priori quins són els equipaments que es necessiten en un territori, però esdevé una exigència quan ja es disposa d’una part d’aquests equipaments i cal completar la xarxa amb criteris de reequilibri territorial, rendibilitat social i viabilitat econòmica per tal de permetre un desenvolupament sostenible, respectuós amb el medi ambient. La programació concreta d’aquestes necessitats estableix els dèficits i les prioritats, i permet seqüenciar en el temps les diferents actuacions que es volen dur a terme. Els municipis com a entitats més properes a les necessitats particulars de cada indret, a partir de les especificacions del PIEC, concretaran i ajustaran les necessitats d'equipaments esportius a la realitat pròpia. Al mateix temps el Consell Català de l’Esport proposarà la localització dels equipaments d’àmbit supramunicipal en els municipis més adients i vetllarà per la seva utilització per part de tota la ciutadania de l’àmbit territorial corresponent.